Vols conèixer en què consisteix el mètode Montessori i perquè és tan important en el desenvolupament dels nostres fills? Posa't còmode i llegeix, ràpid podràs entendre perquè els nostres fills es comporten com ho fan i com actuar.
Història
El mètode Montessori va ser ideat per l'educadora i pedagoga italiana Maria Montessori, revolucionant el món de l'educació. La Doctora Maria Montessori va desenvolupar el seu mètode educatiu amb centenars de menors en risc d'exclusió social, basant-se en el respecte cap als nens i la creença de l'enorme potencial que tenien, i en que eren l'esperança de la humanitat.
Al 1907 va obrir la seva primera escola a Roma, ràpidament la seva pedagogia es va convertir en un referent educatiu i va ser copiada a altres parts del món cobrant una especial importància als Estats Units on es va fundar la Societat Americana Montessori l'any 1960.
La Doctora Maria Montessori va ser exiliada per Mussolini durant la Segona Guerra Mundial davant la seva negativa a crear un sistema educatiu en el qual els nens fossin transformats en "petits soldats". Després de l'exili, va passar la resta de la seva vida als Països Baixos, on va fundar l'Associació Internacional Montessori, de la qual van tenir-ne cura, després de la seva mort al 1952, els seus descendents.
En què consisteix el mètode Montessori
La revolució educativa que va provocar el mètode Montessori, ve de la creença que el sistema educatiu ha de centrar-se en el nen i adaptar-se a ell, i no el nen al sistema. El mètode Montessori gira al voltant de dues idees fonamentals:
- Els nens han de tenir llibertat dins dels límits de la seguretat, per desenvolupar les seves pròpies capacitats de manera autònoma i al seu propi ritme.
- Un entorn d'amor, comprensió i seguretat perquè puguin desenvolupar aquestes capacitats.
Els períodes sensibles
Els períodes de desenvolupament són irrepetibles, i poden superposar-se entre si, una vegada que acaben el nen perd la predisposició innata a aprendre de forma espontània sobre aquesta àrea. Els períodes sensibles abasten dels 0 als 24 anys, durant els quals es van succeint aquests períodes d'interès espontani per aspectes concrets del desenvolupament.
El fet de no permetre el desenvolupament del nen en els aspectes en els quals recau el seu interès en aquest moment concret, i en definitiva no respectar els períodes sensibles dóna lloc a alteracions del caràcter posteriors tals com la timidesa, inadaptació, agressivitat, violència, i dèficit d'atenció entre d'altres. Respectar aquests períodes sensibles i adaptar-los a cada nen és especialment important perquè puguin assolir amb èxit els seus compromisos acadèmics posteriors i perquè la seva inserció al món adult sigui adequada. Per tot això juguen un paper vital els pares i els educadors.
El Mètode Montessori a la infància, 0-7 anys
En els primers períodes sensibles, el nen treballa de forma espontània la capacitat de caminar, el llenguatge, l'ordre i els sentits. En aquest període és important que el nen compti amb un entorn de moviment lliure, en el qual pugui desplaçar-se amb llibertat, per conèixer-lo i poder desenvolupar-se cognitivament amb confiança en sí mateix, així com treballar l'autocontrol perquè posteriorment pugui assumir situacions que el desafiïn i pugui aprendre d'elles.
El mètode Montessori a la pre-adolescència, 7-12 anys
En aquesta fase del desenvolupament, té lloc una important metamorfosi: El centre d'interès del nen passa a ser el coneixement del món fora del nucli familiar i la seva socialització, així com els altres éssers vius i el funcionament del món que l'envolta. Són especialment importants en aquesta fase les activitats que els permetin estar en un entorn lliure dins dels límits de la seguretat, activitats com les colònies, excursions i activitats d'escolta.
Es produeix un gir cap a aspectes morals i intel·lectuals, el desenvolupament dels quals és important per a la inserció en la societat adulta, és en aquesta fase on necessita començar a enfrontar les primeres dificultats per poder reaccionar a elles.
El Mètode Montessori a l'adolescència, 12-18 anys
En els períodes sensibles d'aquest rang d'edats, l'adolescent desenvolupa encara més l'interès per la socialització fora del seu nucli familiar, i comença a manifestar interès per àrees concretes com la música, interessos artístics, el funcionament del pensament humà, de la societat i la civilització.
És important llavors en aquestes fases, permetre dins dels límits de la seguretat el desenvolupament lliure de la seva personalitat i les seves inquietuds interiors, si això es reprimeix, donarà lloc a la falta de seguretat, de responsabilitat, i de sociabilitat. Permetre que l'adolescent surti del nucli familiar de forma controlada, amb altres adolescents de la seva edat, té un paper imprescindible en el desenvolupament d'aquests aspectes i de la manifestació d'interessos que poden, en molts casos, determinar la seva decisió de a què dedicar-se professionalment en el futur.
El Mètode Montessori després de l'adolescència, 18-24 anys
En aquesta última etapa, s'ha completat la "preparació del cos", i el jove ja estarà física i mentalment preparat per viure de forma autònoma fora del nucli de confort de la família. El desenvolupament de la responsabilitat i el sentit de la família són especialment importants en aquesta fase, per això no s'ha de reprimir la necessitat de relacionar-se amb altres joves de la mateixa edat, ja que s'estaria interferint directament amb el desenvolupament d'aquests aspectes.
Al llarg d'aquesta fase el jove es coneix encara més a si mateix, i es prepara per respondre als problemes i interrogants que plantegi la seva vida futura amb tot l'après durant aquest període i els anteriors.
L'entorn adequat
És important que l'entorn estigui adaptat físicament al nen, i que tingui disponible mobiliari apropiat per a les seves mesures, que li servirà per practicar de forma autònoma les activitats que posteriorment li seran imprescindibles, amb elements com els panells sensorials Montessori en edats primerenques. Per exemple, en les primeres fases del desenvolupament, tots els nens mostren una especial inclinació cap a l'ordre, i resulta molt senzill que aprenguin per si mateixos la importància que tot estigui al seu lloc si disposen de prestatgeries i calaixos en els quals puguin ordenar les seves joguines.
És molt important també en les primeres etapes que comptin amb rèpliques d'objectes de la vida adulta, que els permetin imitar el comportament de les persones del seu voltant i aprendre a utilitzar-les al seu propi ritme, tenint la llibertat d'experimentar.
La llibertat d'explorar aquest entorn és indispensable perquè puguin aprendre de forma autocorrectiva, d'aquí la importància que comptin amb tots els elements necessaris i adaptats per a l'etapa en la qual es troben.
La importància de l'actitud cap al nen en el Mètode Montessori
Un dels conceptes més importants que transmet el mètode Montessori és la importància d'entendre que cal dipositar confiança en què el nen sigui autosuficient en un entorn adaptat, i tractar-lo sempre de forma justa, respectuosa, permetent que expressi la seva opinió i afavorint la seva autoestima. El factor clau en aquest punt, és la confiança en què el nen pugui trobar la solució per si mateix, això l'ajudarà a desenvolupar la confiança en si mateix i la seguretat; cal donar l'ajuda que sigui necessària, però passar el més desapercebut possible.
Així mateix, una actitud hostil, massa crítica, en la qual el nen no percebi respecte o no se senti necessari, poden fer que desenvolupi dependències, trastorns d'atenció, o comportaments violents en el futur.
D'aquesta manera, l'aprenentatge de tots els valors necessaris en el seu desenvolupament com a persones es produeix de manera instintiva i autònoma, arrelant aquests valors de forma molt profunda, en un ambient de respecte, comprensió, amor i seguretat emocional. Valors com el respecte, l'empatia, la responsabilitat, l'autonomia; són absorbits de forma natural i que resultaran posteriorment indispensables en la seva vida adulta.
Conclusió
En definitiva el mètode Montessori és una aposta per despertar el potencial dels nostres fills i afavorir el seu desenvolupament com a adults preparats per al futur.
Els pilars bàsics del mètode Montessori són:
- Permetre la llibertat per a l'aprenentatge dins dels límits de la seguretat
- Crear un entorn físic i emocional adequat per a l'aprenentatge
- Conèixer i respectar els períodes sensibles d'aprenentatge
- Concedir autonomia en un entorn controlat fora del nucli familiar per a la seva socialització
