Què és llavors la sobreprotecció?
Rep molts noms: Sobreprotecció, nens bombolla, pares helicòpter, pares guardaespatlles, pares agenda, hiperpaternitat, etc.
En definitiva consisteix en protegir massa als nens o adolescents; en no retirar gradualment la protecció que se'ls dóna en les etapes primerenques del desenvolupament, y tenir por a que tot i tots puguin fer-li mal.
A les primeres etapes de vida, tot ésser humà està desprotegit i és sumament vulnerable, és un moment en el qual s'és absolutament dependent dels pares per tot. Conforme el nen va creixent, i pot començar a fer coses per ell mateix, és freqüent que per por o desconeixement els propis pares impedeixin que el nen faci les coses per si mateix, amb la intenció de protegir-lo o fer-li la vida més fàcil, però que acaba tenint l'efecte contrari.
És freqüent la sobreprotecció?
És massa freqüent, és sorprenent el porcentage de pares i mares que fan la vista enrere i admeten o sospiten que han sobreprotegit als seus fills durant la seva infància i la seva adolescència, o al menys una part d'ella. Es tracta d'un problema que creix a gran velocitat per una gran varietat de causes, entre elles el canvi en l'edat de les famílies, l'incorporació de les dones a la vida laboral, el canvi d'un àmbit de vida rural a un àmbit urbà, etc.
On abans era freqüent que els nens poguessin sortir a jugar, a comprar el pa, unes llaminadures; cada vegada són menys els nens que poden sortir per exemple a jugar, o anar a casa d'un amic/ga sense una supervisió paterna constant una vegada que han arribat a certa edat. Fins i tot s'està convertint en alguna cosa normal trobar nens que només estan sense els seus pares fora de casa durant les hores que estan a l'escola.
Més enllà de que se'ls permeti sortir fora de casa, que en moltes ocasions pot estar fins i tot justificat pels canvis en els hàbits de vida de la societat actual, la sobreprotecció emocional és fins i tot més freqüent en aspectes com aquests:
- Impedir que es valguin per si mateixos, que es vesteixin, es banyin, mengin.
- No tenir confiança en què puguin resoldre els seus problemes per si mateixos.
- No donar-los responsabilitats.
- Justificar i disculpar els seus errors, i a vegades, que ho assumeixin els pares.
- Fer-los els deures sense que demani ajuda.
- Evitar que cometin el més mínim error.
- Intentar evitar coses que ells consideraven desagradables de petits.
- No permetre que interactuïn amb altres persones.
- No deixar que es frustrin o disgustin per res.
- Supervisió incansable de tots els aspectes de la vida dels fills.
Escenes com que en segon o tercer grau de carrera els nois siguin acompanyats per familiars per entregar matrícules universitàries, o que apareguin pares a les entrevistes de feina acompanyant als seus fills, és cada vegada més freqüent, i en la majoria d'ocasions és una limitació per que es valguin per a si mateixos, tot i sent joves adults.
Per què és tan perillosa la sobreprotecció cap als fills?
El perill amagat darrere de la sobreprotecció és que el nen creixi sentint-se una persona que "no és vàlida" perquè se l'ha criat com a tal, sense confiança en si mateix, amb una dependència envers als seus pares, que no sap tolerar frustracions ni fracasos perquè poques vegades els ha experimentat, i que s'estavellarà contra el món en el moment que exploti la bombolla en la que es troba.
Són freqüents també els problemes de socialització, que els nens i adolescents siguin tímids, estiguin inadaptats socialment, i que inclús tinguin por a establir relacions o dirigir-se a altres persones per senzillament parlar perquè mai ho han fet sense els seus pares d'escut.
En un escenari laboral o d'estudis, els joves que han estat hiperprotegits mostren incapacitat per treballar en equip, per adquirir i complir responsabilitats perquè mai les han tingut, tenen menys capacitats i habilitats d'improvització perquè mai han permès el seu desenvolupament i mostren carències d'autocontrol de les seves emocions.
En definitiva es tracta de persones amb un desenvolupament físic i intel.lectual incomplet, perquè no han tingut la possibilitat de desenvolupar les seves propies habilitats ja que han estat massa protegits.
Com evitar la sobreprotecció
Per evitar la sobreprotecció l'única recepta és que els pares siguin concients de que no fan cap favor als seus fills protegint-los més del compte, i que tot l'afecte i la bona intenció causarà l'efecte contrari, pels transtorns que puguin ocasionar en la vida futura dels seus fills.
Dotar la vida dels nens i joves de responsabilitats en la seva justa mesura, permetent-los que "lluitin les seves pròpies batalles", i s'enfrontin a la vida d'una manera gradual, s'aconsegueix que no es produeixi el temut xoc contra el món quan surten del vincle familiar.
Els pilars en què es basen les filosofies educatives com el Método Montessori són de vital importància per el correcte desenvolupament intel.lectual i emocional dels nens: Permetre que creixin en un entorn lliure però controlat, amb amor i comprensió per poder desenvolupar les seves pròpies capacitats i així aconseguir el seu màxim potencial.
Com es recull en aquest mètode educatiu, és de suma importància permetre que els joves estiguin en un entorn segur i controlat fora de casa, en contacte amb la natura, com excursions, campaments i colònies d'estiu.
En què ajuden les colònies d'estiu a evitar la sobreprotecció?
El fet de permetre que els nens estiguin fora de l'entorn familiar, en un ambient controlat, segur, amb activitats educatives i en contacte amb la natura, és una de les millors maneres d'evitat que els joves es sentin sobreprotegits.
En aquest ambient, no contaran amb els seus pares per " protegir-los" de tot i de tots, hauran de socialitzar-se amb els demés, adquirir responsabilitats, treballar en equip, i en definitiva ser independents i responsables de si mateixos en un entorn de seguretat preparat curosament per a ells.
Conclusió
La sobreprotecció és un problema real que s'està expandint en la societat, afectant cada vegada a més famílies, degut a un canvi de model social i a una tendència a protegir més del compte als nens, que els pot produir transtorns emocionals a nivells molt profunds i incapacitar-los en molts aspectes de la seva vida adulta.
És important reconèixer els punts més importants en els que es pot manifestar, perquè els pares siguin concients dels danys que que poden produir als seus fills amb la millor intenció i tot l'amor del món, per saber així com evitar-ho.
- Evitar que tingui contacte amb altres persones
- Privar al nen de responsabilitats
- Intentar que no cometi cap error
- No permetre que aprengui dels seus errors
- No deixar que els nens es valguin per si mateixos
- No tenir confiança en els fills
- Reflexar en ells les seves pròpies frustracions
