Blog pares

María Montessori va ser la primera dona italiana graduada com a doctora en medicina, nascuda en 1879, era una incondicional amant dels nens, reconeguda pedagoga, científica, psiquiatra, i una llarga llista de més títols. Com a cita wikipedia, és possible que el Mètode Montessori que va ser desenvolupat per ella, o alguns dels seus assoliments,  puguin passar més desapercebuts avui dia perquè semblen "lògics" amb el pensament actual i per això ens costa d'imaginar per un moment l'impacte que la seva filosofia pedagògica va tenir al segle XIX.

Aquesta filosofia pedagògica que porta el seu nom, abasta els períodes sensibles des del 0 fins  als 24 anys, però les seves publicacions es van centrar sobretot en els primers períodes sensibles, i és més difícil trobar informació i relativa  als darrers períodes. Vols conèixer com funciona el Mètode Montessori per als adolescents? Comencem!

Tornant als pilars bàsics del Mètode Montessori

Primer de tot: Les nostres fonts han estat,  en aquest cas, traduccions directes de les conferències de María Montessori fetes al 1939, pots consultar-les per internet però t'advertim que són documents  densos i que cal tenir en compte per interpretar-los bé aspectes del context cultural de com era Itàlia de fa 100 anys.

El respecte cap als nens, cap a la seva capacitat intel·lectual, i la creença que el sistema educatiu ha d'adaptar-se als nens i no al contrari com es fa en altres models educatius que són posats en dubte per aquest mètode, és el que li ha propiciat al Mètode Montessori amor i odi a parts iguals.

Quan és parla d'educació infantil és fàcil adonar-se gràcies als esforços no només de les associacions Montessori sinó també a milers d'educadors i pedagogs, que el pensament tristament tradicional en el qual no es considera als nens com a éssers vàlids intel·lectualment i no se'ls ofereix un tracte just en el sentit de valorar les seves opinions i interessos està equivocat i limita dramàticament el desenvolupament dels nens i adolescents i el seu potencial.

La diferència és que en la infància, aquest tipus d'humiliacions intel·lectuals són reflectides posteriorment en limitacions de desenvolupament, o dèficit d'independència i socialització; mentre que en l'adolescència, les coses canvien.

La adolescència al Mètode Montessori

Es tracta d'un període d'intensos canvis tant físics com a emocionals, que provoquen emocions explosives, reaccions violentes, i un pensament molt crític en el qual l'individu es qüestiona tot, fins i tot a si mateix, i ha de fer-se la seva pròpia identitat tant de forma interior com de forma social.

El sentit del treball

Un altre dels factors que diferencien l'adolescència de la infància, és que en ella es desenvolupa el sentit del treball, des del punt de vista de poder rebre una recompensa pel seu treball que porti a l'adolescent a tenir una independència econòmica. La necessitat de desenvolupar aquest sentit del treball  s'incrementa ja que és una espècie de simulacre de la vida adulta, i d'aquesta forma treballar no es converteix en una càrrega,o en una esclavitud , sinó que es desenvolupa de forma natural com un joc, com alguna cosa positiva.

Des dels primers períodes sensibles a l'educació Montessori, els nens són encoratjats a fer les coses per si mateixos i a tenir cura d'ells mateixos, des de col·laborar a recollir i mantenir les zones en les quals juguen o viuen, a cuidar de la seva roba i endreçar les seves pertinences, aconseguint així que a l'adolescència, puguin ser recompensats de forma natural per aquest "treball".

És important que els nens i adolescents practiquin aquests treballs per si mateixos tant al seu centre com en el seu entorn familiar, i no se'ls negui la possibilitat de valer-se per si mateixos, ja que la inclinació a l'ordre per exemple apareix en els primers períodes sensibles, i si no es permet el seu desenvolupament de manera natural és molt més difícil que s'aconsegueixi en altres períodes de la vida.

És possible pensar que desenvolupar un "treball" per a la comunitat a casa o a l'escola, pot ser perjudicial per al seu aprenentatge o desenvolupament acadèmic, però reflexiona per un moment que el Mètode Montessori no està basat en un sistema de qualificacions de matèries en concret, sinó en aprenentatge vital per a la seva vida adulta i el desenvolupament del seu potencial.

El desenvolupament de la responsabilitat que s'aconsegueix amb la mentalitat d'exercir un treball o professió i que es desenvolupa en aquesta etapa, fa que a més el desenvolupament acadèmic posterior sigui millor i més senzill per a l'adolescent, així que no només no és negatiu, sinó que és positiu i indispensable que sigui recompensat pels seus esforços i cuidi de si mateix.

Socialització

Durant l'adolescència, es produeixen a més de canvis físics, una gran quantitat de canvis mentals i emocionals, i encara que de vegades pot ser un terreny una mica desconegut, culminen amb la generació d'una identitat pròpia de l'adolescent, i també una identitat social. Moltes de les explosions emocionals que es produeixen durant aquest període, es deuen al fet que l'individu està intentant trobar-se a si mateix, i al fet que intenta buscar en definitiva el seu lloc al món, intenta col·locar la peça en el puzle.

L'interès per socialitzar fora del nucli familiar és molt intens en tota aquesta etapa, per aprendre a comunicar-se amb altres persones de la seva edat, i enriquir-se constantment d'aquesta activitat. També es desenvolupa profundament el sentit de la civilització en aquest període, per entendre com funciona la societat i les relacions entre els seus diferents membres; és per això molt important que es puguin desembolicar en una estructura social anés de la pròpia casa amb persones de la seva edat, que realitzin tasques junts, aprenguin junts, i socialitzin.

El tracte cap a l'adolescent

Com dèiem en la introducció, l'adolescent no pot ser tractat com un nen perquè es corre un risc molt elevat de ferir els seus sentiments. Si en la infància és necessari que el nen senti que rep un tracte just i se li valora com a individu útil de la comunitat que pot valer-se per si mateix, en l'adolescència cobra encara més importància el tracte que ha de rebre.

Considerar-li com un inferior intel·lectual, la condescendència, els càstigs, i les regles mal establertes, van a interferir negativament amb les emocions de l'adolescent, i van a generar un caos emocional i una falta del respecte per les seves autoritats, com a pares i professors.

Práctiques per a la vida adulta

Algunes de les activitats suggerides en el Mètode Montessori per al desenvolupament de l'adolescent, inclouen tocar àrees en concret de diferents matèries per permetre que desenvolupi el seu interès en elles, i que exposi les seves idees en públic als seus companys perquè aprengui a expressar-se, ja que a més en aquesta etapa l'individu decideix en gran part al fet que es vol dedicar en el futur i què és el que li apassiona.

En la necessitat d'expressió dels adolescents també cap l'interès per altres idiomes, i és en aquesta etapa on expressen més el seu interès de forma natural i pot ser dirigit a aprendre altres llengües.

Un dels principals problemes en els sistemes educatius més tradicionals és que l'alumne canvia d'una matèria a una altra i d'un professor a un altre cada 2 hores; el que evita que tingui sensació de continuïtat i genera desinterès i avorriment.

"Quan un nen es sent segur de si mateix, deixa de necessitat l'aprovació a cada pasa que dona"
María Montessori

Cal destacar també que la necessitat de l'expressió artística és molt important en l'adolescència, mitjançant pintura, escriptura, teatre, música, o qualsevol tipus d'activitat creativa, que ajudaran a calmar i desenvolupar la seva pròpia vida interna, que en aquest punt és molt intensa.

Un altre punt important en aquest aspecte és la necessitat que estiguin en un entorn natural quan es troben en el nucli familiar, amb la màxima regularitat possible. Es manté un interès per explorar el món i entendre la natura igual que en la infància, però l'adolescent necessita experimentar-ho amb més intensitat ja que té una naturalesa molt més inquisitiva.

En resum

L'adolescència és un període de canvis intensos en pràcticament tots els aspectes d'una persona, tant per dins, com per fora, i desenvolupa el seu propi lloc en la societat. És la transició d'un nen a un adult, i el tractament que ha de rebre l'individu és més complex perquè ha de ser tractat com un adult, amb la comprensió que es tindria per un nen, i el mateix respecte al fet que pugui equivocar-se i aprendre per si mateix.

Què opines sobre el Mètode Montessori per als adolescents?