Aproximadament, un 80% d'ells tenen una dona al front. Tal tendència ha fet que la Federació de Mares Solteres (FAMS) hagi decidit reclamar el terme monomarental. Amb això es pretén posar en relleu la importància de reconèixer el fet que les mares solteres, pel simple fet de ser dones, afronten reptes encara més grans.
Les majors preocupacions per a aquests tipus de família
Els problemes a què es presenta una família d'aquestes característiques, com pots suposar, no són molt diferents dels d'una família amb pare i mare. No obstant això, es tornen molt més difícils d'afrontar.
Per exemple, saps que la conciliació amb la feina i altres aspectes sempre ha estat un tema molt controvertit per a famílies que compten amb els dos progenitors. Tingues en compte que, a cura dels fills, invisible als ulls dels altres, s'uneix per aquest únic pare o mare el compliment amb el treball remunerat que necessita exercir fora de casa. L'ocupació, habitualment, s'exerceix en horaris de gran durada, sense possibilitat d'una reducció.
I per al cas d'una dona que viu sola amb fills al seu càrrec, és molt complicat aconseguir una feina o veure promocionada en el qual ja té per la falta de temps. D'altra banda, assumir una reducció de jornada suposa una reducció proporcional en el sou, al qual no pot renunciar tampoc per qüestions de necessitat. D'aquesta manera, per a aquesta persona, cap de família d'un nucli monoparental o monomarental, la vida es torna una carrera de fons eterna, en la qual ningú pot oferir-li un relleu.
A més de tot això, podem notar que hi ha un clar desavantatge econòmica, especialment en les famílies d'aquest tipus portades per dones. Els baixos salaris solen fer molt complicat l'accés al lloguer o a la compra d'un habitatge. Moltes d'aquestes famílies es veuen obligades a compartir l'habitatge amb altres familiars, com avis, i fins i tot sabem que hi ha casos extrems en què la dona ha de viure amb els seus fills en una habitació, en ser tot el que pot permetre pagar.
A les preocupacions que suposen la feina, la capacitat econòmica i l'habitatge, hem de sumar la por davant la idea de patir una malaltia greu o un accident. L'absència d'una altra figura de referència per als fills és una altra de les preocupacions constants en la vida dels progenitors que treuen endavant a una família sense parella. De vegades poden comptar amb familiars i amics, però no tothom disposa d'aquest suport i això suposa una font més d'ansietat per al pare o la mare.
El suport a les famílies monoparentals en el lleure educatiu
A l'hora d'ajudar a aquestes famílies amb la cura dels seus fills, les escoles i institucions proposen períodes d'oci educatiu en llocs com les cases de colònies. Podries pensar en els campaments d'estiu, encara que cada institució té les seves pròpies propostes per a diferents períodes, vacances o no.
És un fet que, en l'actualitat, podem deixar-nos portar per l'obsessió de mantenir ocupats als nostres fills. És molt fàcil que pensis que no fer res és el mateix que perdre el temps, i sembla que un sol minut sense rebre educació sigui una pèrdua de temps.
Hem de saber proporcionar als nens períodes de temps lliure i educar-los perquè sàpiguen gaudir-lo. Però això ve condicionat per tres factors, principalment:
- El temps disponible, que no sempre és coincident entre el pare d'un nucli monoparental i els seus fills.
- Les llargues distàncies a les que pot ser necessari que es desplaci tota la família per gaudir de certes activitats d'oci.
- En la nostra societat ha crescut la por al risc i el control sobre el que poden o no fer els nens.
Respecte a la manera mitjançant el qual els nens perceben actualment l'oci, podem distingir els següents aspectes:
- Els nens es mouen en una societat de consum, tot i que no és el fet de consumir el seu principal interès: ho és relacionar-se i passar-ho bé.
- Els nens accedeixen de manera espontània i orgànica al coneixement en tractar de relacionar-se i entretenir-se. Absorbeixen tot allò que els resulta d'interès.
- Els nens veuen una clara separació entre el que se suposa que és una obligació i el que pertany a l'àmbit de l'oci. Per això, moltes vegades, el compliment d'activitats extraescolars els ocasiona un conflicte.
- Els nens saben divertir-se per si mateixos, recorrent tant a les noves tecnologies al seu abast com a jocs tradicionals, tot això gràcies a la seva desperta imaginació.
- Solen sentir-se molt limitats pel temps i l'elaboració dels seus deures escolars. A més, solen notar la pressió social d'haver de convertir tot el seu present en un benefici per al futur.
- Els gustos de tots els nens són similars, sense que sigui molt rellevant l'espai en el qual estiguin vivint ni la classe social a la qual pertanyen.
- Els nivells d'economia familiar són decisius en la manera de gaudir del seu oci.
- L'opinió dels nens sol veures com irrellevant a l'hora de decidir sobre el seu temps lliure. Els seus gustos s'ignoren de manera sistemàtica i la tendència dels pares és portar-los cap allò que creuen més adequat o d'acord amb les convencions socials.
- La forma en la qual els nens entenen ara l'oci és signe d'un canvi cultural i històric en el que suposa viure en la infància.
