Blog pares

Una família monoparental es compon per tan sols un dels progenitors i els seus fills. Al contrari del que se sol pensar, que aquestes famílies comptin amb només un pare no sempre és per circumstàncies tràgiques, i són famílies cada vegada més comunes. 

Aquest tipus de famílies està al càrrec de la sola figura d'un pare o d'una mare, sent aquesta última la més habitual. I encara que tècnicament és molt diferent d'aquelles amb dos pares, el seu sentit és exactament el mateix. En el seu nucli pot veure els mateixos processos, amb regles similars a les que s'estableixen en tota família, i amb el mateix tipus d'amor entre els seus membres.

Els desafiaments per a una família d'un sol progenitor

Hauràs comprovat en la teva vida diària que no són poques les famílies amb aquesta particularitat, i no és d'estranyar, perquè les seves causes no han deixat d'estendre's més i més en la societat amb el passar dels anys. Fins i tot existeix una variant d'aquestes famílies monoparentals, en les quals els seus membres conviuen amb avis o uns altres familiars.

Aquest tipus de nucli familiar necessita comptar amb una bona quantitat de suport extern, que pot provenir de les institucions oficials, dels familiars o d'amistats voltades. Amb una sola persona a càrrec dels seus propis fills, la consideració social deu major, i els altres haurien de prestar-los l'ajuda que necessiten per a cuidar dels nens, o contribuir d'altres formes a la seva educació.

I és que no són pocs els desafiaments que una família d'aquestes característiques ha d'afrontar. En gran manera depèn de les circumstàncies pròpies del nucli familiar. En termes de definició de "monoparental" pots trobar uns quants casos per als quals els reptes són molt diferents:

- El cas d'un pare d'avançada edat, vuitanta anys, convivint només amb un fill d'entorn dels cinquanta anys. 

- Mares adolescents amb un fill de menys de divuit mesos, vivint amb els seus pares i germans en la mateixa llar. 

- Mares solteres amb un o més fills, vivint tot sol amb ells. 

- Pares vidus que viuen amb un o diversos fills adolescents.

- Dones que s'han divorciat, i que viuen soles amb els seus fills.

Atesos aquests pocs exemples, podries passar-te molt imaginant diferents tipus de relacions familiars, i tractant d'identificar els desafiaments per a cada família. Per a poder parlar de quins desafiaments afronta una família d'aquestes característiques, ens centrarem en el grup definit habitualment com a "monoparental": una família amb fills menors d'edat i dependents del seu progenitor, per a les quals es poden identificar les condicions de la responsabilitat del progenitor absent, segons la raó d'aquesta absència.

Amb la imatge d'una família d'aquest tipus en ment, ja podem establir els reptes als quals es pot enfrontar una família que reuneix aquestes característiques concretes. 

- Pot existir el risc que l'aspecte econòmic sigui sensiblement desfavorable. La cura dels nens requereix restar-li dedicació i temps al treball, i fins i tot la necessitat de rebutjar noves oportunitats laborals. 

A més, d'això, sol ser habitual que els compromisos impedeixin un compliment adequat en seguir els horaris. I, com a conseqüència de tot això, els ingressos per al pare o mare en qüestió seran inferiors.

- És complicat que el cap de família aconsegueixi treure temps per a si mateix. No pot desconnectar en cap moment de l'atenció a la seva família, no existint el mínim necessari d'independència. L'esgotament físic i mental es pot anar fent patent. 

- Totes les responsabilitats recauen en la mateixa figura. Com no existeix la possibilitat de delegar en l'altre progenitor absent, molts plans han de cancel·lar-se a tenor de la situació de la família. 

- Pot ser que el treball no sigui el desitjat, però per raó de responsabilitat amb els fills no pot rebutjar-lo. El manteniment de la família es torna l'òbvia prioritat, i amb això s'afavoreixen les situacions d'explotació laboral.

- El temps que el progenitor en qüestió dedica als seus fills és limitat, perquè les seves altres obligacions impedeixen que es dediqui de forma plena a les activitats planejades amb ells. 

- Existiran menys conflictes familiars al no existir una figura d'autoritat contraposada, però al mateix el desafiament de la responsabilitat és molt major, al no existir una altra persona igual d'implicada i interessada en les decisions. 

- Els nens d'aquest tipus de famílies poden sentir incomprensió per part d'altres nens, que els poden fer preguntes que els resultin difícils de contestar. A vegades, aquest problema pot traslladar-se pels fills a la llar, creant noves situacions incòmodes amb les quals bregar.

L'oci educatiu com a eina de suport a les famílies monoparentals

L'oci educatiu és una important eina amb la qual els pares d'aquest tipus de famílies poden ajudar els seus fills a desenvolupar la seva educació i formació al mateix temps que la perceben com a part del seu temps lliure. Aquest concepte és alguna cosa que pot desenvolupar-se ocasionalment en la pròpia llar, però que cobra especial importància quan s'aplica des de les escoles.

Per a desenvolupar espais d'oci infantil pots recórrer a les nostres cases de colònies, espais perfectes perquè qualsevol escola pugui realitzar plans d'oci infantil per diferents períodes, que a més resultin instructius i inspiradors per als nens.

Esdeveniments d'educatius i recreatius en les nostres colònies d'estiu

Una colònia d'estiu és una oportunitat perquè els fills d'una família monoparental passin una temporada en companyia d'altres nens, realitzant activitats adequades per a la seva edat i compartint aquestes experiències amb els seus semblants. 

A més, podràs apreciar el valor que suposa per al pare o la mare disposar aquest temps lliure durant unes setmanes. Una oportunitat per a tota la família de canviar d'aires i recarregar les piles abans de reunir-se i tornar al dia a dia.

Com pots apreciar, portar endavant una família monoparental no és gens fàcil. Tots hem de posar una mica de la nostra part perquè aquests nuclis familiars s'integrin i prosperin en la nostra societat.