En la cultura occidental, tradicionalment hem tractat la mort com un tabú i s’ha convertit en un tema del que amb prou feines es parla. En el context actual, és inevitable parlar-ne, per això des d’Eix Estels volem donar-te algunes idees sobre com abordar el tema de la mort amb els infants i adolescents, així com sobre la millor manera d’acompanyar-los durant el procés de dol.
Què és el dol?
El dol es el procés d’adaptació emocional que es dona després de qualsevol pèrdua. No parlem només d’essers estimats, quan perdem una feina, deixem una relació de parella i fins i tot si ens mudem ens enfrontem a un procés de dol.
Es tracta d’una experiència emocional molt delicada de per sí, que es complica encara més quan la persona que el viu encara no té totes les eines per superar-lo per ella mateixa.
Durant la infantesa, els nens encara no tenen clars els conceptes de la vida i la mort, i a mida que es fan grans, comencen a entendre les implicacions de la mort. Però hem de recordar sempre que, encara que coneguin el significat de la mort, el més probable és que durant l’adolescència encara no l’entenguin. Molts cops semblen adults, però encara no ho són.
El dol i els infants
Com hem dit, quan els infants es troben amb la mort d’un familiar no entenen què vol dir. Això és perquè, fins els 6-7 anys, els nens no comencen a comprendre tota una sèrie de conceptes bàsics per entendre què implica que algú mori. A continuació us n’exposem alguns:
- Irreversibilitat: El “per sempre” no existeix per ells, la mort s’hauria de poder interrompre, igual que el son.
- Universal: Creuen que la mort no pot afectar-los ni a ells ni als seus éssers estimats.
- Incontrolable: Poden pensar que si haguessin estimat més o millor al desaparegut, no hauria mort.
Els adolescents i el dol
Tot i que els joves poden semblar petits adults, hem de tenir en compte que les emocions es viuen més intensament en aquesta etapa de la vida.
Recordem també que en aquesta època es habitual que hi hagi conflictes en la convivència familiar, deguts als canvis emocionals i físics que es viuen durant l’adolescència.
En el cas dels joves, el problema no serà tant l’acceptació de la mort com quelcom inevitable, sinó la gestió d’unes emocions molt intensificades. A més, és probable que no vulguin compartir els seus sentiments amb els adults, ja que creuen que això els fa vulnerables.
Com ajudar a nens i joves en els processos de dol
Sovint es diu que els nens no se’n adonen quan es viu una pèrdua i que no poden entendre els rituals associats, per tant seria millor que no hi participessin i que els adults dissimulessin les seves emocions.
Res més allunyat de la realitat.
Els nens s’adonen de tot, i no fer-los partícips de la realitat pot ser molt contraproduent en el seu desenvolupament.
Aquí, t’expliquem algunes coses a tenir en compte alhora d’ajudar a gestionar el dol a un infant:
- Acceptar la pèrdua i trobar a faltar: assistir als rituals, compartir la pena amb la resta de la família... Estar integrats en tot moment és bàsic per entendre i acceptar què ha passat.
- Mantenir al màxim les rutines, les estones d’oci i d’amistats.
- Reconeixement de les emocions: Si el pare d’un nen mostra les seves emocions, l’infant aprèn a expressar-les i normalitzar-les.
- L’aïllament i incomprensió són naturals en aquesta etapa, però s’ha de fer el possible per que no passin sols aquest procés.
- Molta paciència: Amés de complex, pot ser un procés força llarg, hem d’acceptar el temps que necessitin.
- No són adults: Ens hem de comunicar de forma propera i planera, per ajudar-los a entendre el que ha passat i les seves pròpies emocions.
Tant si parlem de nens com de joves, és important que l’entorn escolar estigui al dia de la situació i prengui part activa per ajudar-los a acceptar la situació i superar el procés de la millor manera possible.
Has hagut de comunicar una mort als tus fills? T’han quedat dubtes sobre la millor manera d’afrontar-ho? Deixa’ns un comentari, creem comunitat!
